dijous, 7 de febrer del 2008
dimarts, 5 de febrer del 2008
Un somni fet realitat!
Ei amics, aixo s'ha acabat, aquesta es la ultima entrada! Ho trobarem a faltar! La ultima parada abans de casa te les hores contades, d'aqui tres horetes agafarem l'ultim vol del viatge amb desti final a les terres Catalanes. Els dies per Cork, la nostra segona casa, han estat inolvidables, plegats d'emocions molt intenses i retrobaments plens d'alegria. Han estat dies de molta activitat i reunions casolanes de llargues xerrades, que ens han omplert d'energia i molt utils per comencar a palpar la realitat, el que ens espera.
El calor dels amics ens ha fet sentir molt afortunats. A part de multiples trobades, van organitzar una sortida de cap de setmana a la Peninsula Beara, on varem coincidir un bon grapat de gent. Tot i que, el temps no va acompanyar gens, el mes important va ser poder disfrutar tot junts. Que importa la pluja o el mal temps si un esta envoltat de bona companyia?
Ara si que sentim que el nostre gran viatge s'ha acabat, pero be, res de tristesa, tornem plens d'energia, nous coneixements i molta tranquilitat. Que vindra despres? Encara no ho hem decidit, pero s'intentara fer realitat algun nou projecte o somni, i es que, al cap i a la fi, d'aixo es tracta no? De materialitzar petits somnis o il.lusions que t'omplin i et donin sentit a la vida, amb l'objectiu final de la Felicitat!
Us volem agrair el vostre suport i seguiment durant el viatge. Ha estat un plaer poder-ho compartir amb tots vosaltres.
Ara si gent, ens veiem les cares ben aviat!
Gracies i molts petons.
A fulfilled dream!
Hi lads! Our great year around the world is over, the final stop was Ireland, our second home, and from our dream started more than a year ago. Our week here has been absolutely fantastic, once again confirming that people makes the difference. No matter if the weather is miserable, rainy, windy, overcasted and bla,bla,bla... If you are around nice, friendly and welcoming people things can not go wrong! And this is what happened here the last days. They were very intense, with loads of emotions deeply felt and shared with our friends in Cork.
We have felt overwhelmed and extremely lucky to have this amazing bunch of people in Cork, it is like having a second family abroad! We had a pretty busy agenda, with loads of dinners and chats, and a super-getaway weekend to the Beara Peninsula. We failed in our attempt to climb Hungry Hill mountain, the weather put us off half way, with gale winds, fog and rain we had to turn back and seek some shelter near the fireplace at the top-notch hostel we were staying. But, hey, no worries, we were good stocked on food and beers and had a pub at stone's thrown distance. Pretty handy!
We did not even have many time to think about our trip, or to explore our feelings and thoughts. There will be time for that in the next days. But we feel so fulfilled, so happy and lucky for what we lived and learnt during the last year. The fact that we were absolutely free, with no responsibilities, no time-pressure, no obligations is priceless for us. And on top of that, we got to know and meet fantastic people with whom we shared many moments and experiences making our days around the world more special. Thank you all!
Now is time to move back home, meet the family and chill-out while thinking about the future, and where to settle down. But it feels great the fact that we can decide whatever we want, without any pressure and with total freedom. Just a hint, the travel bug is still very alive within us, so we are strongly considering or mentally designing another trip.
We wish to thank you for all the support you gave us, we always felt you behind!
Love!
divendres, 25 de gener del 2008
Ultimes hores!!!
Iep, s'ha acabat el pa torrat! Aqui estem, per Buenos Aires de nou, passant les ultimes hores del que ha estat un any de somni. I es que tot lo bo s'acaba, i es ben cert! Ara ens tocara afrontar una nova vida, amb molta menys llibertat, amb mes obligacions i segurament mes monotona, pero en fi, tambe tornarem a reviure coses que durant l'ultim any no hem sentit. Tindrem de nou el calor d'amics i familia, tindrem un espai propi (qui sap tal com estan les coses...), deixarem d'esser els extranys o desconeguts a diari, portarem roba neta i amb bona oloreta!, i ens cuinarem verduretes, peixets, i menjarem fuet i pernil salat! Nomes es tracta de mirar el costat positiu. I si, ens fa il.lusio tornar i començar una nova vida, amb nous objectius a l'horitzo que molt be podrien incloure un nou viatge. I es que ens falta molt mon per veure!
El que hem viscut aquest darrer any se'ns fa dificil de pair, de fet, encara estem assimilant moltes de les experiencies viscudes, i es que ha estat tan intens i emocionant que implica un treball posterior al viatge, i es que tal com molt be va dir el gran Paul Theroux "La part mes glamurosa de viatjar comença quan un torna a casa".
Quan mirem enrera son tants els records i moments innolvidables que necessitarem un bon temps per ordenar-ho tot.
Perque us feu una idea aproximada, aquest any de somni ha estat possible amb uns 10.000E per barba, excluint el bitllet (1.800E). On mes van patir les butxaques, i de llarg, va esser a Australia, i a on menys, a Xina, on vam sobreviure amb uns 30E diaris entre els dos. I on vam gaudir de l'apat mes barat del viatge, uns raviolis xinesos farcits de qui sap que, pero prou decents, per 0.30E. I tambe s'emporta el premi al pais que ens ha produit un xoc cultural mes fort.
Parlant de menjar, els paisos on ens hem llepat mes el dits son; Tailandia i Malasia. I on mes ens hem anyorat del menjar casola; Bali i Xile. Per acompanyar apats o festes, no hi ha res com la Beerlao, la millor cervesa del viatge, a Laos.
El que es diu casa, no n'hem tingut durant un any, pero si que n'hem vist de tots colors. Des de la mes barata a Andagua, Peru, on vam pagar 1E per llit fins a la mes cara del viatge a Auckland, NZ, on vam pagar uns 50E. Molts luxes en aquest sentit no ens hem donat, aixo si, ens hem ben acostumat a dormir a qualsevol lloc!
Se'ns fa impossible ressaltar un pais per sobre d'un altre, escollir-ne un i posar-l'hi la corona de favorit es massa dificil, no n'hi ha cap de perfecte, pero si que alguns ens han marcat mes i no ens importaria repetir. El que si esta clar, agradin o no, tots els paisos aporten vivencies diferents i nous coneixements.
Agrair-vos tot el suport que ens heu donat, mai ens hem sentit sols!
Encara ens queda temps per degustar un ultim bon tros de carn Argentina abans de volar cap a Irlanda el dia 27, i a on ens quedarem fins el 5 de Febrer i des d'on tancarem la paradeta i farem l'ultima entrada.
Ens veiem les cares ben aviat!
El que hem viscut aquest darrer any se'ns fa dificil de pair, de fet, encara estem assimilant moltes de les experiencies viscudes, i es que ha estat tan intens i emocionant que implica un treball posterior al viatge, i es que tal com molt be va dir el gran Paul Theroux "La part mes glamurosa de viatjar comença quan un torna a casa".
Quan mirem enrera son tants els records i moments innolvidables que necessitarem un bon temps per ordenar-ho tot.
Perque us feu una idea aproximada, aquest any de somni ha estat possible amb uns 10.000E per barba, excluint el bitllet (1.800E). On mes van patir les butxaques, i de llarg, va esser a Australia, i a on menys, a Xina, on vam sobreviure amb uns 30E diaris entre els dos. I on vam gaudir de l'apat mes barat del viatge, uns raviolis xinesos farcits de qui sap que, pero prou decents, per 0.30E. I tambe s'emporta el premi al pais que ens ha produit un xoc cultural mes fort.
Parlant de menjar, els paisos on ens hem llepat mes el dits son; Tailandia i Malasia. I on mes ens hem anyorat del menjar casola; Bali i Xile. Per acompanyar apats o festes, no hi ha res com la Beerlao, la millor cervesa del viatge, a Laos.
El que es diu casa, no n'hem tingut durant un any, pero si que n'hem vist de tots colors. Des de la mes barata a Andagua, Peru, on vam pagar 1E per llit fins a la mes cara del viatge a Auckland, NZ, on vam pagar uns 50E. Molts luxes en aquest sentit no ens hem donat, aixo si, ens hem ben acostumat a dormir a qualsevol lloc!
Se'ns fa impossible ressaltar un pais per sobre d'un altre, escollir-ne un i posar-l'hi la corona de favorit es massa dificil, no n'hi ha cap de perfecte, pero si que alguns ens han marcat mes i no ens importaria repetir. El que si esta clar, agradin o no, tots els paisos aporten vivencies diferents i nous coneixements.
Agrair-vos tot el suport que ens heu donat, mai ens hem sentit sols!
Encara ens queda temps per degustar un ultim bon tros de carn Argentina abans de volar cap a Irlanda el dia 27, i a on ens quedarem fins el 5 de Febrer i des d'on tancarem la paradeta i farem l'ultima entrada.
Ens veiem les cares ben aviat!
dissabte, 19 de gener del 2008
Deixant la magia de la Patagonia enrera. Tornarem!
Hola gent! No nomes anem de cul, si no que portem la flor al cul amb el temps! Varem deixar Argentina per entrar a Chile i visitar el Parc Nacional Torres del Paine, on normalment el temps es bastant miserable i es necessiten uns quants dies o força sort per disfrutar del parc. Nosaltres nomes teniem dos dies per explorar la zona i tot ens va anar de cara.
El Parc es un dels mes populars i famosos de Sud America, i amb justicia! Es gegant, multitud de llacs de colors idil.lics, caminets enmig de paratges de fantasia, i sobretot, el massis rocos del Paine amb les seves variades formacions fantastiques. Tot un paradis per campsites i excursionistes, i amants de la natura en general.
Disposant nomes de dos dies, varem haver d'escollir una zona, i ens varem decantar per la mes famosa i que ens permetes gaudir de vistes de les Torres i de tot el massis. El primer dia vam pujar fins als peus de les Torres on ens va rebre una llacuna de color verd increible. Pel cami la cosa no prometia massa, i es que ens plovia i estava ben enboirat, pero ta-xan! un cop a dalt i despres de 10 minuts, el vent va començar a bufar i va clarejar els cims rocosos de les torres, oferint-nos una bona vista, no complerta, pero suficient per calmar els nostres desitjos!
La nit la varem passar en un lloc mes idil.lic impossible, al fons d'una vall i amb vistes privilegiades a tot el massis muntanyos. Inmillorable! O potser si, perque el dia seguent es va aixecar sense ni un nuvol i sense vent, cosa molt dificil per alla. I de bon mati ja ens varem trobar amb una de les millors vistes possibles, les torres reflexades en un llac! Tan improbable com espectacular i magic! Animats pel dia vam seguir caminant passant per llacs i miradors d'una bellesa brutal, dificil de superar, i es que el dia acompanyava d'allo mes! Un dia amb sol marca diferencies. Un lloc et pot arribar mes endins o marcar-te en funcio del clima, sens dubte!
Ens va quedar temps per acostar-nos a les Banyes del Paine, una altre formacio rocosa igual d'increible que les famoses torres. Alla el temps va dir; nens, ja n'heu tingut prou, i es va aixecar un vent espantos, com mai haviem viscut! Pero no hi ha queixa! Vam disfrutar del parc com no ens pensavem!
Ha estat la ultima gran caminata per aquests indrets Patagonics que tan ens han meravellat i marcat. Hi tornarem!
De Chile vam fer cami enrera cap a la nostra estimada Argentina per retrobar-nos amb una gent amable i calida, amb un menjar bonissim i de qualitat, amb uns serveis coherents en relacio als preus i amb uns hostels nets i acollidors. Que diferent de Chile...
L'unica nota negativa es el fet que hem voltat per aquest pais en temporada alta i ens ha escurat les butxaques de valent, i aixo que ens hem cuinat i acampat. Pero les distancies son enormes, el busos cars i s'ha de pagar per qualsevol Parc Nacional a preu de turista, 300% mes car que els nacionals. Injust!
La seguent parada ha estat Trelew, una ciutat amb origens Gal.lesos, als quals no hem vist per enlloc i es que ens ha semblat la ciutat mes lletja per on hem passat. La rao de la parada era poder visitar la Reserva de Pinguins de Punta Tombo. Un lloc molt especial on teniem els pinguins a tocar. I no pas pocs, es calcula que n'hi ha uns 500,000. Son tan cucos i divertits com semblen, no decepcionen, tot i que de mes a prop son ben lletjos! I fan mes pudoreta que nosaltres...
I avui ens n'anem cap a Mar del Plata, uns 1,300Km cap al Nord. Desti turistic per excel.lencia dels Argentins, amb platges abarrotades i cues als restaurants. I us preguntareu perque hi anem. Doncs perque ens cuidin com reietons, i per descansar entre petits luxes despres d'un any passant per llocs de tots colors. Hem decidit utilitzar els punts del Sheraton per passar quatre dies "por todo lo alto" i gratis!
A veure si ens deixen entrar quan arribem amb les nostres robes rebentades i estripades...Les sabates de la foto son les de gala! Qui sap, igual ens deixen fer servir la cuina i aixi acabem amb l'oli d'oliva i les provisions que ens queden!
D'alla passarem els ultims tres dies per Buenos Aires i despres cap a Cork, on ens esperen uns dies mogudets!
Estigueu alerta que aqui no s'acaben les entrades!
Molts petons!
Farewell Patagonia!
Hi lads! This is getting to the end and we have loads of mixed feelings.
After El Calafate we crossed over to Chile and to Puerto Natales, with the main and only target of spending a couple of days in the Torres del Paine National Park, arguably tagged as the most stunning National Park in South America.
We have to say that we really played it risky there, as normally the weather is pretty bad with loads of windy storms and blustery days, and we just had a couple of days to check it out when at least five days are recommended. But hey, the Mapuche gods where on our side, and we were spoiled with two amazing days, most part of them sunny and with little wind, and believe us, this is not normal down there!
Torres del Paine is a massive park, with loads of remote and peaceful areas, but we opted for the most popular ones hoping to get nice views of the whole massif, while doing daily walks. On the first day we hiked up to the base of the towers, where a blue lagoon welcomed us. On the way up it was raining and foggy, but after 10 minutes on the summit the wind started to blow and it cleared up the sky allowing us to get a bloody good view of the famous towers. Then we camped right at the bottom of a valley from where we had amazing views of the imposing mountain range.
On the 2nd day, we woke up, unzip the tent and WOW, another clear day with literally no wind! This, is even more difficult as the wind here barely ever stops blowing. We almost cried of joy when we got to see the towers mirrored in a lake, what an incredible and idyllic view! You can not beat that! Afterwards we headed off to a different area of the park to walk through beautiful green paths and lakes to end up in front of the massive Cuernos del Paine (Horns) with an emerald lake at their feet. Again, unforgettable moment!
We have to admit that at the beginning we thought that the Fitz Roy area in el Chalten was much more beautiful than Torres del Paine, but the longer we walked around and discovered the park the more we started to change our mind. Both of them, are absolutely spectacular, magic, but we can not put either of them on top of the other. Maybe, and just maybe the Torres del Paine is more impressing as a whole National Park, but the Fitz Roy peak by itself, is the most mind-blowing mountain we have ever seen.
We left Chile to enter again our beloved Argentina, and encounter again super-friendly people, top-quality food and good and spotless hostels. We just love this country and specially Patagonia. The only drawback are the prices we have had to face here, quite high for our budget, specially now that is peak season, and the two-tier pricing for foreigners who pay 300% more than the locals for National Park fees, airline tickets...
After another monstrous bus journey we got to Trelew, the most awful city we have seen in the country, but the handiest place from where to visit Punta Tombo Penguin Reserve. And, lads, we saw thousands of them! Everywhere! They are on the breeding season, so they build their nests some meters offshore and people can just walk next to them. It was a nice experience and our first contact with this funny and cute bird. (Well, Joan, not the first...)
Today we will take another bus to Mar del Plata where, a top-class room is awaiting us for the next four days. We deserved it! The relax of the warriors! We have some spare Sheraton points (thanks overtime!) that we will use to stay for free at the Sheraton over there. Will they let us in with our filthy ragged clothes and our backpacks? That remains to be seen...
Next stop will be Buenos Aires and then Ireland, and then as someone said "Tourists do not know where they have been, travellers do not know where they are going..."
This is not over yet, keep an eye for next updates!
Kisses & hugs!
diumenge, 13 de gener del 2008
La Patagonia ens ha robat el cor!
Hola gent! Aixo se'ns acaba i anem amb el cuet al cul! Ens hem passat la ultima setmana pel Parc Nacional dels Glaciars, al Sud de la Patagonia Argentina, i hem al.lucinat de valent! Ha estat increible el que hem arribat a veure, ha estat un no parar de somiar desperts. El parc es divideix en dues areas, la Nord al costat del Chalten i mes propensa pel trekking independent i el Sud, a El Calafate, mes propera al turisme de grups i massificada. Les dues ofereixen meravelles naturals, pero a nosaltres se'ns han caigut les babetes amb el Chalten i el massis muntanyos del Fitz Roy.
De Bariloche vam arribar a El Chalten, va ser un viatge llarguissim i amb tres canvis de bus incluits. El Chalten es la porta d'entrada a la part Nord del parc, i des d'on es poden fer quantitat de caminades de varis dies. Aqui el temps es d'allo mes punyeter i capritxos, ja que normalment el vent esta molt present i riu-te'n de la Tramuntana, i a part les tempestes ferotges provenents del Pacific escombren la zona. Pero vam tenir la sort de cara i dels tres dies que hi varem passar, dos van ser assolellats i sense massa vent.
El primer dia vam fer una caminada fins al "Cerro y Laguna Torre". Aqui el temps no ens va acompanyar i no ens va deixar veure el cim, pero tot i aixi vam trobar-nos glaciars pel cami i una llacuna als peus mateix d'un d'ells. I aixo nomes va ser el principi! Pels seguents dos dies vam reduir maletes i ens varem endinsar pel parc amb tenda i queviures. I aixo si que va ser espectacular, el temps ens va regalar unes vistes impressionants del cim Fitz Roy i els seus veins. Es un pinacle de granit que s'aixeca uns 3,400m., rodejat de germanets petits i dues llacunes als seus peus, a part de glaciars. Es fa dificil descriure la bellesa del lloc, pero de debo que es una de les millores vistes que hem tingut mai (aixo ja us sonara eh...). A part, vam arribar fins als peus del glaciar Piedras Blancas, despres d'escalar unes roques gegants, vam quedar bocabadats als veure el glaciar i un petit llac al voltant amb icebergs flotant. Flipant!
La nit la varem passar en un campament amb vistes privilegiades de tot el massis, un indret idilic per plantar la tenda. Tot hauria anat rodo a no ser pel fred i la gelada que va caure. I es que els nostres sacs de dormir son d'allo mes lleugerets, pero gracies a tota la roba i al fet que erem tres en una tenda de dos ens va permetre no llevar-nos amb la baba gelada...Uns s'aixequen plens d'energia en un lloc tan magic i mes si el sol t'escalfa! Aixi que de bon mati varem pujar fins a la "Laguna de los Tres" just als peus del Fitz Roy i des d'on es pot gaudir de la prespectiva mes propera.
Realment la zona es dificil de superar, penseu en la combinacio de muntanyes de formes brutals, llacs, glaciars i rius transparents. Tranquilament ens hauriem quedat per alla una setmana o un mes, pero el temps se'ns tira a sobre i ens va tocar marxar.
El seguent desti era El Calafate, prop del Perito Moreno i del Llac Argenti. Es sens dubte un dels destins mes turistics d'Argentina, i aixo es nota amb els preus, l'ambient i el turisme de grups massiu. Alla vam passar-hi dos dies, un visitant el famos Perito, un glaciar perfecte, dinamic i molt atractiu que no ens va decepcionar. L'unic retret es que no te l'encant natural d'un lloc on s'hi arriba caminant per un mateix, si no que baixes del bus i el tens alla. Iep, tot i aixo, es famos amb justicia! S'ha de veure!
El segon dia ens vam regalar un creuer pel llac Argenti, un luxe per nosaltres i que ens va permetre veure mes glaciars i icebergs gegants flotant que ens varen captivar, i a qui no? Les fotos parlen per si soles....
A El Calafate ens varem despedir de la Pauline, la nostre amiga Irlandesa amb qui hem compartit unes 3 setmanes genials. La despedida es va celebrar en forma de gran apat, "tenedor libre" (buffet lliure) de carns Patagoniques. La gran estrella: el xai! Brutal!
Avui hem arribat a Puerto Natales, Chile, des d'on anirem dos dies al Parc Nacional Torres del Paine, el qual promet moltissim si el temps acompanya.
Ara si que veiem que se'ns acaba el viatge i la bona vida. Si no fos aixi, hauriem de renovar totalment la vestimenta perque anem com mig perdularis, foradats des de les sabates fins a la gorra passant per mitjons, pantalons, roba interior etc..Hi ha hagut llarga feina cosint! Per cert, al final no ens podrem trobar amb l'Igor i la Maria, i es que mes de 4,000Km ens separen i no sera possible. Una llastima!
Apa gent, fins a la proxima!
White days in South Patagonia.
Hey lads! Today we changed countries and got to Chile after more than a week hanging around El Chalten and El Calafate in the Argentinian Glaciers National Park. And uff, again we were blown-away by all the natural marvels we saw. We have been rushing up a lot, with no relief, but it had to be done. We are feeling quite tired, loads of kilometres by bus, loads of hikes but it was extremely worth it, fascinating!
From Bariloche we went to El Chalten, a small village and gateway to the Northern sector of the Glaciers National Park. This area is more a trekking and climbing spot compared with the more fashionable and posh El Calafate, gateway to the world famous Perito Moreno. And definetely it will be one of the highlights of our trip.
The surroundings around El Chalten are absolutely breathtaking, spectacular! It boasts the Fitz Roy masif, indisputably on of the most impressive and majestic mountains we have ever seen. And on top of that, there are glaciers and lagoons around, and all is very accessible for trekking and camping. We dedicated three days to the area, but it could have been easily a week, but now that our trip is ending we are facing this type of short-time problem to dedicate to each place, when before if we liked a place we stayed until felt it was enough. Anyway, no complaints here eh! We were very lucky with the weather, considering that the area is constantly hit by strong westerlies and storms.
On the first day we did a hike to the Laguna Torre, just on the foothills of the majestic Mt. Torre, a granite pillar towering more than 3,000m. Here we had to cope with a blustery day and did not get a glimpse of the tower, but the lagoon and the glacier were more than enough to delight us!
The day after we left on a two days trekking throughout the park, with the main target of getting to Mt. Fitz Roy foothills and checking out some glaciers around. We left under the rain, but miraculously the weather changed and cleared up on the way offering the finest views of the whole masif. There was also time to reach the White Stones Glacier and its lagoon. Scrambling through massive rocks we got to the lagoon where loads of small icebergs where floating. Amazing guys!
In Patagonia it gets dark around 11PM, so we had plenty of time to walk around! We did pitch the tent in the foothills of Mt. Fitz Roy, in an unbeatable spot! The night was extremely cold, our sleeping bags are very light, so we had to put all our clothes on and survived! On the next day we woke up with the best views ever and walked up to a lagoon close to Mt. Fitz Roy to enjoy a really close-up of the peak. That is the closest than a normal hiker can get to the peak, the rest is left to the extraterrestrial climbers that dare to climb to the summit; beat that: around 36 hours of the hardest work walking on ice,snow and climbing vertical walls, unbelievable!
Regrettably we had to leave this paradise to move on to El Calafate, 220Km south and gateway to the Perito Moreno Glacier. Another marvel of the world, and extremely active glacier. It did not disappoint us, with a lake in his feet and impressive ice formations it is truly spectacular, and its noise when the ice blocks break is almost mind-altering. There is something about glaciers, something captivating, their changing colours, their noise, their huge size...All combined can really amaze anyone.
The day after we went on a boat trip through the Argentinian Lake, and got a chance to see more glaciers, some bigger than Perito Moreno but not as nice and perfect. But the most shocking thing was seeing huge icebergs floating in the lake, some of them massive with cool shapes and colours.
The whole Patagonia is a world apart, we really fell in love with it, and feel like that we would need at least 2 months to get to know it better. Jagged mountains, crashing glaciers, turquoise rivers, majestic mountains, national parks...An incredible array of natural beauty that can not leave indifferent any human being!
In El Calafate we splitted our paths with Pauline, with whom we have enjoyed so much the last days and today got to Puerto Natales, in Chile. From here we will go to the Torres del Paine National Park, where we plan to camp and hike for a couple of days. Then, ay,ay,ay, we will have to start to work out our way up to Buenos Aires. This is getting to the end, and strong feelings and emotions are starting to arise.
Loads of kisses from one of the southernmost points of the world!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
