BE AMICS, AQUEST SERA EL NOSTRE PETIT RACO, A TRAVES DEL QUAL ENS RELACIONAREM AMB TOTS VOSALTRES ALMENYS DURANT TOT L´ANY 2007, I QUI SAP SI MES I TOT...NO SERA UNA GUIA DE VIATGES, MÉS AVIAT UN ESPAI D'OPINIÓ I ON COMPARTIREM LES NOSTRES AVENTURES I EXPERIENCIES AMB QUI TINGUI CURIOSITAT PER SABER ON PAREM!!!
WELL OUR FRIENDS, HERE WE ARE, THIS IS GOING TO BE OUR CONTACT POINT, FROM WHERE WE WILL SHARE OUR EXPERIENCES AND ADVENTURES WITH YOU ALL, GIVING YOU THE CHANCE TO TRACK OUR ROUTE DOWN IF WE DO NOT GET LOST...CHECK OUT OUR ROUTE AND DATES AT THE BOTTOM OF THE PAGE!

dissabte, 13 d’octubre del 2007

Deixem enrera dies de moltes emocions.



Hola amics! Ha costat feines i treballs pero ja hem deixat Sucre, on hem passat un dies d'allo mes intensos i gratificants. Hem viscut moltes emocions i experiencies noves, com els dies a l'orfanat, sens dubte, un mini-projecte que ens ha marcat, i en certa manera, ens ha obert els ulls als projectes de voluntariat. Ens n'emportem un grapat de bons records i de nous amics.
Ahir varem despedir-nos de tothom i agafar un bus de nit cap a La Paz, on hem arribat despres de 15 hores de cami amb averia i canvi de bus inclosos. Dema ens n'anem cap a les terres baixes de Bolivia, cap a l'Amazones. I que millor que baixar-hi en bicicleta? Ens hem decidit a fer l'anomenada carretera mes perillosa del mon, si be que el nom pot fer enrera, no n'hi ha per tant, ja que des de fa uns mesos ja nomes hi passen bicicletes. Son uns 3,600m. de descens, des de 4,700 fins a uns 1,000m. per arribar a Coroico, porta d'entrada a les terres Amazoniques de Bolivia. Alla pensem passar-hi un parell de dies per despres fer cami cap a Rurrenabaque, ja en plena selva. Apa nens, ara som nosaltres els que ja podem treure els banyadors i camisetes sense manigues, us deixem els abrics per vosaltres!
Un petonas!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Parelleta!!!!! M'alegro moltíssim d q tot us continui anant tant bé!!!!!! Els viatgets q he fet aquest any no són res comparat amb totes les noves experiències q esteu visquent vosaltres... Quna enveja!!!!!
Molts petonets desd Barcelona!!!!

Miriam

Anònim ha dit...

si abans de començar aquesta aventura ja estaveu "enganxats" als viatges...què passarà a partir d'ara? tot el què esteu fent és una passada... i el que us queda per fer segur que també!!! apa, seguiu així que desde lluny nosaltres també viatgem amb vosaltres!!!
una abraçada des del cor de catalunya!!(manresa city)

Anònim ha dit...

nensss!!! quina passada de fotos, esteu fets uns artistassos!!! sabem que totes les experiencies i emocions que heu viscut durant els darrers dies no poden quedar reflectats en unes imatges, tenim moltes ganes de sentir totes aquestes aventurilles en directe!! prepareu-vos per l'interrogatori!!! us enviem tota la forca del mon per a que continueu disfrutant en la vostra propera aventura! salutacions i petons a repartir per tots els Bolivians des de Blarney!!!
MUA!!!!!!

Nuria Blanch ha dit...

Tot aquest reportatge fotografic acompanyat de les vostres narracions n'hi ha prou per veure que ha sigut una gran experiència d'aquest viatge. Encara que sigui des de la distància també ho hem vist així. Continueu fent-nos somniar...a per la pròxima aventura, l'esperem impacients! Petons i abraçades guapos cuideu-vos molt!!!

Anònim ha dit...

Hola Nuria i Jordi.
Feia molts dies que no us seguia, i he perdut maquisimes fotos i les vostres maginifiques narracions.De tot aixo n'esperem un llibre esplendit. Com sempre us he de dir que cada vegada l'embeja es mes gran. fer el que esteu fen ....be millor deixar el comentaris tristos. Es una gran alegria que tot us vagi tan be i que podeu asaborir la vida d'aquesta manera tan plena, ?Quin bagatge esteu recopilant ¡, aixo no tindra preu.
Esperem que a la tornada poguem disfrutar d'un sopar en la vostra companyia que de segur será molt mes que interesant. Apa nois rebeu un aforta abraçada i tots el miillors desitjos que us enviem des de Can Salvat. Un petonás

Anònim ha dit...

Uauuuu!!!
No em deixeu de sorpendre dia rera dia amb aquest viatge tan fascinant!
Entenc que us hagi costat molt deixar el Sucre després d'aquesta experiència tan gratificant.
Esteu fets uns artistassos! Quins murals més xulos heu pintat.
Les fotos són genials, plenes de color i vida.
Un petonàs desde Ripoll i a continuar disfrutant.
Lidia