Que més es pot desitjar??

Be amics, estem a Potosi, despres de passar uns dies inolvidables. Tot va comencar a Uyuni en una excursio de tres dies per paissatges espectaculars i surreals. El tour va ser en 4X4 amb conductor i cuinera incluits. I el mes important es que la companyia no ens va sortir rana, tot el contrari, vam disfrutar moltissim de les aventures tot junts; dues noies d'Holanda, Yolanda i Honika, i una parella de Sud-Africa, Shelly i Lance, tots encantadors i divertits.
El primer dia ens el vam passar descobrint el Salar de Uyuni. Quelcom magic i unic! Poques vegades ens haviem trobat enmig d'un paissatge tant diferent i impactant. Amb les fotos ho entendreu millor. Aqui la dita: "Una imatge val mes que mil paraules" es compleix al 100%. Es el salar mes gran del mon, situat a uns 3,600m i de 12.106 km2. Imagineu-vos, hores i hores conduint a traves del Salar on nomes existien dos colors, el blau i el blanc, ajuntant-se en l'horitzo. Realment ens sentiem com si estiguessim flipant o en un altre planeta. I una illa plena de cactus gegants al bell mig del salar nomes va fer que accentuar les al.lucinacions... No semblava real! Un dels cactus feia 12 metres d'alcada! Increible...
Per rematar el dia vam fer nit en un hotel de sal, on tot estava construit a partir de blocs de sal; llits, taules, tamborets, barres... Fins i tot uns es van llevar amb sal al llit...
L'endema i segon dia del tour, el paissatge va canviar drasticament al enfilar-nos cap a l'altipla a mes de 4.000m. Aqui el terreny esta dominat per grans volcans i multitud de llacunes de tots colors, i quan diem aixo, volem dir de tots colors! Una altra vegada, les fotos us ho deixaran tot mes clar. La rao per aquesta diversitat de tons esta en la riquesa de minerals de la terra i del subsol. Sembla impossible que en aquestes altures i en extremes condicions climatiques hi pugui haver vida, i es que s'hi troben milers de flamencs que han fet d'aquest raco la seva llar, alimentant-se de molts parasits que es troben en les llacunes.
A part ens varem creuar amb petits deserts com un anomenat Salvador Dali, que no es mes que un grapat de roques de formes extranyes i paranoiques enmig de sorra fina.
Vam fer nit en un hostal molt basic als peus de la Llacuna Vermella, i sort varem tenir d'una estufa petita on ens vam amuntagar al voltant unes 20 persones de racons de mon diferents i com no, una colla de catalans...
L'inici del tercer dia va ser dur quan el despertador va sonar a les 5 de la matinada i el fred apretava de valent, pero la gran recompensa va arribar a l'hora d'esmorzar. Despres de veure una zona termica amb geisers molt actius, vam fer parada en una zona d'aigues calentes al peu del volca mes bonic i impactant de la zona, el Licancabur. Gent, moment magic com pocs! Ben calentets a dintre l'aigua contemplant unes vistes per morir-se alla mateix... I despres de la remulladeta ens esperava un suculent esmorzar! I aixo nomes era el principi del dia. Seguent parada va ser a la Llacuna Verda on uns es rascaven els ulls pensant que allo no podia ser real...No hi havia formes de treure'ns d'alla pero ens quedava una dura jornada de retorn a Uyuni, mes de 8 hores de cami per unes carreteres de cabres. Pel cami pero hi va haver temps per contemplar mes llacunes, deserts, llames i vicuñes, volcans i... De retorn a Uyuni vam disfrutar d'un sopar a la boliviana amb una bonissima sopa de quinua. Sens dubte van estar uns dies innolvidables!
Vam deixar Uyuni per anar cap a Tupiza on el paissatge va canviar radicalment. Es un territori vaquer total, no com el del "corte ingles" sino plegat de canyons, cactus, formacions rocoses i molta pols! Per l'ocasio res millor que descobrir la zona a cavall. Impressionant, tan el paissatge com el mal que ens fa el culet... La Nuria se'n moria de ganes i ja se li han passat per sempre, i en Jordi diu: "Ja t'ho deia jo que era millor en bici..."
Per Potosi passarem uns dies descobrint el que va ser la ciutat mes rica del mon fa uns 3 segles, i d'aqui ja es veura cap on tirem.
Molts petonets i fins aviat!!!