BE AMICS, AQUEST SERA EL NOSTRE PETIT RACO, A TRAVES DEL QUAL ENS RELACIONAREM AMB TOTS VOSALTRES ALMENYS DURANT TOT L´ANY 2007, I QUI SAP SI MES I TOT...NO SERA UNA GUIA DE VIATGES, MÉS AVIAT UN ESPAI D'OPINIÓ I ON COMPARTIREM LES NOSTRES AVENTURES I EXPERIENCIES AMB QUI TINGUI CURIOSITAT PER SABER ON PAREM!!!
WELL OUR FRIENDS, HERE WE ARE, THIS IS GOING TO BE OUR CONTACT POINT, FROM WHERE WE WILL SHARE OUR EXPERIENCES AND ADVENTURES WITH YOU ALL, GIVING YOU THE CHANCE TO TRACK OUR ROUTE DOWN IF WE DO NOT GET LOST...CHECK OUT OUR ROUTE AND DATES AT THE BOTTOM OF THE PAGE!

dimecres, 7 de març del 2007

Gran entrada a Laos.

Molt bones desde Savannakhet, Laos, just al costat del riu Mekong, gairebe sagrat per la gent del Sud Est Asiatic. Ja portem tres dies per aqui i podriem dir que se'ns fa dificil moure'ns. Potser per l'ambient tan tranquil i relaxat que es respira o perque necessitavem uns dies de desconexio per carregar bateries...La veritat es que les primeres impressions per Laos no podien ser millors, la gent es encantadora, sempre amb el somriure a la cara i d'allo mes natural i sempre mostran-se tal com son.
Laos es un pais que es mou a ritme de tortuga, sense presses, diguem que el que no es pot fer avui ja es fara dema. Un dels seus principis es: "treballar no es bo per la salut", el qual podriem dir que compartim!
Ahir varem fer un petit trekking amb guies locals per un espai protegit a traves de la selva amb picnic incluit. Vam comencar el dia visitant unes mines de sal, i despres caminada amb llicons de flora i fauna: com extreuen aigua, mel i oli per cremar dels arbres, o mil i una medicines naturals, com fulles que utilitzen com a repel.lent d'insectes. Son tot uns savis de la seva natura. A mes, ens van explicar llegendes de la comunitat i ens van introduir al budisme al visitar un dels temples mes importants del pais. Un dia rodo!
Avui hem dedicat el dia a no fer res, caminar per la ciutat, visitar alguns temples mes i disfrutar de les rialles de la canalla. Aquesta nit deixarem Savannakhet (ens encanta aquest nom!) i pujarem fins a la capital, Vientiane.
A disfrutar i fins la proxima!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

uffffffffffffffff.......qué caras de FELICIDAD.....no me entero de mucho con el catalán, pero sólo hace falta veros las caras y esos hermosos paisajes...y todas esas gentes de las que estáis disfrutando....que bien que cumpláis vuestro sueño juntos...


soy rosae, de Sevilla...compi de Nuria en los grandes almacenes de Cork...jeje...

un BESAZO mu grande!!!

Anònim ha dit...

Hola macusss!!! per fi estem conectats!!!! acabem de llegir tot el vostre document i tenim la pell de gallina, quin munt de noves experiencies,sensacions, vivencies......aquest encontre que esteu tenint amb cultures completament diferents a la nostra suposo que us ha de fer questionar moltes coses......quina passada!! continueu viatjant amb el cor i el coco ben oberts, a disfrutar!!!! els de blarney

Anònim ha dit...

Hola aventurers!
Quina passada! Cada cop que llegeixo aquest blog al·lucino més! Estem viciats a les vostres històries. Les fotos són genials, transmeten una pau que ja ens fa falta. Seguiu disfrutant tant, que no esteu sols, nosaltres us anem seguint! Petonets!

Anònim ha dit...

Bon dia desde la vila del pungüi! aqui per desgracia les coses no van poc poc, la gent cada dia mes depressa, sense saber realment perque correm moltes vegades, jo tambe soc partidaria del que treballar es dolent, pero noi ens an educat aixis, i el sistema no ens permet gaire llibertat ( tot i que ens pensem que som lliures). Estic disfrutant molt de les fotos i dels paisatges, per dins una enveja sana, m'alegra molt que dues persones que coneixo , facin un viatge aixis, sempre sortiu en alguna conversa meva.Be espero que seguiu disfrutan del viatge com fins ara, jo anire escrivint per aqui, que no se si ho faig be, avera si em diueu si us arriva. Una abraçada molt gran desde Ripoll. David Cababana, que se m'oblida, Ripoll ja es a la pagina negra de sucsesos D'Espanya, tu jrdi segur que la conexies, la Conchita Huertas l'advocada, el tio amb el que anava la va estrangular i despres es va penjar, molt trist sempre parles d'aquestes coses i que la gent esta tarada, pero fins que no ho veus a la vora no t'enadones del tot. David CAbana.

Anònim ha dit...

Hola macos, estem disfrutant molt del vostre viatge i cada setmana ens conectem, les fotos són impressionans, nosaltres estem pensant aquest estiu de venir per aquí i això ens va molt bé. Us envejo molt del viatge que feu. Que disfruteu molt! fins aviat.
Una abraçada.
Robert i Marta.

Anònim ha dit...

Cada vegada q entro em quedo meravellada x les fotos i x les vostres experiències. D veritat q em moro d'enveja....
Per arreglar-ho una miqueta jo marxaré a Cuba al maig dunat 1 setmaneta.... Jejeje!!!!
Molts petonetes de la Susana!! Núria! Vaig veure al Patrick, q va estar a BCN un find... Tb em va donar molts records!!

Molta sort parelleta!!!

Miriam

Anònim ha dit...

Ola rapaces

Véxovos moi ledos (contentos) por esas lonxanas terras do leste. A verdade é que sinto unha invexa bestial cada volta que miro as vosas fotos tan cheas de cores e eu aquí traballando coma un porco. Paréceme que vou aforrar cartos eu tamén e facer unha longa viaxe coma a vosa para cambia-lo chip. Disfrutade, meus nenos. Por certo, bótasevos moito de menos por aquí.

Bicos e apertas.

Gonzalo