Hola gent! Acabem de tornar a la civilitzacio despres d'uns dies de muntanya, camping i molt caminar. Varem deixar Villa Gessel per anar cap a San Martin de los Andes, un poblet al districte dels llacs, ja a la Patagonia. Alla varem passar-hi tres dies caminant i visitant el Parc Nacional Lanin. El temps no ens va acompanyar massa, pero tot i aixi ho varem ben disfrutar. Va esser el primer contacte amb la Patagonia, i amb un poblet idil.lic, una barreja d'estil autocton amb estil alpi i rodejat de muntanyes i llacs. Ens vam llogar un cotxe i visitar el Parc Nacional, on nens, vam acabar xops com anecs!
El dia 31 vam fer cami cap a Bariloche a traves de la famosa "ruta de los 7 lagos", un paissatge brutal, plegat de llacs i muntanyes verdissimes.
El nostre fi d'any va ser ben diferent, sopar al Hostel amb tota la gent i on tothom havia de contribuir amb un plat. Nosaltres com a bons Catalans vam aportar truita de patates i pa amb tomaquet, ben bo i economic! Sens dubte va estar el fi d'any mes barat de la nostre vida!
Bariloche es la ciutat mes gran del districte dels llacs, un centre molt turistic, estil Andorra, on hi estiueja lo milloret del pais, o sigui, pela llarga! Pero aixo no treu que el lloc sigui increible, xulissim! I es que la ciutat esta al costat d'un llac i amb muntanyes miris on miris.
El nostre objectiu pero, era el Parc Nacional Nahuel Haupi. Es gegant i ofereix llacs, muntanyes, boscos, rius, vaja tot un espectacle! Li varem dedicar tres dies, pero de llarg, ens hi podiem haver quedat una setmana.
La primera excursio va ser al "Cerro Lopez", un cim rocos de 2,000m i amb força neu. La pujada va ser dura, sobretot el tram final on mes que caminar es tractava d'escalar, pero les vistes des del cim eren per posar-se a plorar o riure, pero sens dubte no deixarien indiferent a ningu.
El seguents dos dies els vam passar de camping i estrenant la tenda! Vam anar a "Pampa Linda", un altre punt del parc, i camp base per multitud de caminates. Aqui, vam pujar a la base del "Monte Tronador", de 3,554. Iep, i aixo si que va ser impressionant, al.lucinant. Un volca extingit i rodejat de glaciars. El nom li ve del soroll que fan els blocs de gel dels glaciars quan cauen muntanya avall. Es xocant, fins i tot inquietant quan aquest fenomen es produeix. Aquesta caminadeta va ser llarga i dura, sobretot perque un bon tros era sobre neu, i el nostre equip de muntanya esta foradat per tots costats! I es que les sabates de trekking ja porten uns quants quilometres! Al final uns 25Km de pujada i baixada, pero de lo mes recompensant que hem fet! Sens dubte ocupara el podi entre les millors excursions de l'any!
De tornada al camp base, ens vam regalar un gran sopar al voltant del foc, un dia per no oblidar! I es que no hi ha res com dormir de camping al mig de la natura i a sobre poder fer el teu foc!
Avui deixarem Bariloche, ens tocara una maratoniana jornada de bus fins al Chalten, al Parc Nacional dels Glaciars. De 35 a 40 hores de bus...Uff, ens fa mal nomes d'escriure-ho!
Apa molts petons i feliç 2008!
5 comentaris:
Quines excursions més guais que esteu fent i a més veig que us fa bastant bó! També heu passat un bon nadal i cap d'any! una abraçada molt forta desde Folgueroles per vosaltres parella i també per la Pauline!!!!!!!!!! seguiu disfrutant a tope! Mlurdes
Ei! nois unes fotos genials!
I amb neu i tot!!vosaltres amunt!! Així m'agrada, que no en deixeu cap per trepitjar!!!!
A topeeeeeeeeeee!!!!!!
Petonets des de La Garriga
Hola.
Potser no em coneixeu, bé, tu Núria segur que de vista si. Sóc en Xavier Guillaumes de St. Joan i estic esperant amb candaletes començar aquest viatge fascinant.
Cada vegada que veig el vostre blog em feu venir més ganes d'agafar el ditxós avió i començar a veure món.
Molts records i que acabeu de disfrutar el viatge.
Bon any nou parelleta.
Des de sota el nuvol us desitjo que seguiu com fins ara, venturejant pel mon i contant-nos-ho aixi de be.
salut i tiberi
Gsus
Bones parelleta,
porto seguint el viatge desde que vàreu marxar però mai tinc temps per escriure. Flipo cada cop que veig tot el que esteu fent,ja m'agradaria però no sé si estic feta per tanta aventura.
Bé que ho acabeu de passar bé i ens veiem a la tornada.
Ana belen Vaquer
Publica un comentari a l'entrada