La Patagonia ens ha robat el cor!

Hola gent! Aixo se'ns acaba i anem amb el cuet al cul! Ens hem passat la ultima setmana pel Parc Nacional dels Glaciars, al Sud de la Patagonia Argentina, i hem al.lucinat de valent! Ha estat increible el que hem arribat a veure, ha estat un no parar de somiar desperts. El parc es divideix en dues areas, la Nord al costat del Chalten i mes propensa pel trekking independent i el Sud, a El Calafate, mes propera al turisme de grups i massificada. Les dues ofereixen meravelles naturals, pero a nosaltres se'ns han caigut les babetes amb el Chalten i el massis muntanyos del Fitz Roy.
De Bariloche vam arribar a El Chalten, va ser un viatge llarguissim i amb tres canvis de bus incluits. El Chalten es la porta d'entrada a la part Nord del parc, i des d'on es poden fer quantitat de caminades de varis dies. Aqui el temps es d'allo mes punyeter i capritxos, ja que normalment el vent esta molt present i riu-te'n de la Tramuntana, i a part les tempestes ferotges provenents del Pacific escombren la zona. Pero vam tenir la sort de cara i dels tres dies que hi varem passar, dos van ser assolellats i sense massa vent.
El primer dia vam fer una caminada fins al "Cerro y Laguna Torre". Aqui el temps no ens va acompanyar i no ens va deixar veure el cim, pero tot i aixi vam trobar-nos glaciars pel cami i una llacuna als peus mateix d'un d'ells. I aixo nomes va ser el principi! Pels seguents dos dies vam reduir maletes i ens varem endinsar pel parc amb tenda i queviures. I aixo si que va ser espectacular, el temps ens va regalar unes vistes impressionants del cim Fitz Roy i els seus veins. Es un pinacle de granit que s'aixeca uns 3,400m., rodejat de germanets petits i dues llacunes als seus peus, a part de glaciars. Es fa dificil descriure la bellesa del lloc, pero de debo que es una de les millores vistes que hem tingut mai (aixo ja us sonara eh...). A part, vam arribar fins als peus del glaciar Piedras Blancas, despres d'escalar unes roques gegants, vam quedar bocabadats als veure el glaciar i un petit llac al voltant amb icebergs flotant. Flipant!
La nit la varem passar en un campament amb vistes privilegiades de tot el massis, un indret idilic per plantar la tenda. Tot hauria anat rodo a no ser pel fred i la gelada que va caure. I es que els nostres sacs de dormir son d'allo mes lleugerets, pero gracies a tota la roba i al fet que erem tres en una tenda de dos ens va permetre no llevar-nos amb la baba gelada...Uns s'aixequen plens d'energia en un lloc tan magic i mes si el sol t'escalfa! Aixi que de bon mati varem pujar fins a la "Laguna de los Tres" just als peus del Fitz Roy i des d'on es pot gaudir de la prespectiva mes propera.
Realment la zona es dificil de superar, penseu en la combinacio de muntanyes de formes brutals, llacs, glaciars i rius transparents. Tranquilament ens hauriem quedat per alla una setmana o un mes, pero el temps se'ns tira a sobre i ens va tocar marxar.
El seguent desti era El Calafate, prop del Perito Moreno i del Llac Argenti. Es sens dubte un dels destins mes turistics d'Argentina, i aixo es nota amb els preus, l'ambient i el turisme de grups massiu. Alla vam passar-hi dos dies, un visitant el famos Perito, un glaciar perfecte, dinamic i molt atractiu que no ens va decepcionar. L'unic retret es que no te l'encant natural d'un lloc on s'hi arriba caminant per un mateix, si no que baixes del bus i el tens alla. Iep, tot i aixo, es famos amb justicia! S'ha de veure!
El segon dia ens vam regalar un creuer pel llac Argenti, un luxe per nosaltres i que ens va permetre veure mes glaciars i icebergs gegants flotant que ens varen captivar, i a qui no? Les fotos parlen per si soles....
A El Calafate ens varem despedir de la Pauline, la nostre amiga Irlandesa amb qui hem compartit unes 3 setmanes genials. La despedida es va celebrar en forma de gran apat, "tenedor libre" (buffet lliure) de carns Patagoniques. La gran estrella: el xai! Brutal!
Avui hem arribat a Puerto Natales, Chile, des d'on anirem dos dies al Parc Nacional Torres del Paine, el qual promet moltissim si el temps acompanya.
Ara si que veiem que se'ns acaba el viatge i la bona vida. Si no fos aixi, hauriem de renovar totalment la vestimenta perque anem com mig perdularis, foradats des de les sabates fins a la gorra passant per mitjons, pantalons, roba interior etc..Hi ha hagut llarga feina cosint! Per cert, al final no ens podrem trobar amb l'Igor i la Maria, i es que mes de 4,000Km ens separen i no sera possible. Una llastima!
Apa gent, fins a la proxima!