Dies de platja per Uruguay.

Hola gent! Seguim per terres Uruguayes, on tot s'ha de dir, se'ns ha tractat de meravella i les coses ens han anat d'allo mes be! Tot va començar rodat quan varem visitar els nostres amics de Dolores; Arturo, Estela, Eduardo i Beatriz, els quals varem coneixer durant el cami Inca, i tot xerrant va sorgir la possibilitat de visitar-los en cas de que ens decidissim per entrar a Uruguay. La seva oferta era gairebe irresistible: Un tipic asado Uruguayà! Ens van acollir d'allo mes be i ens van passejar pels voltants del seu poble per acabar la festa amb un impressionant asado; el que per nosaltres seria una costellada, pero amb vedella, i nens, quina vedella! Es al.lucinant com ho preparen, hi posen els cinc sentits, es com un ritual!
De Dolores vam fer cami cap a la platja. El lloc escollit era Punta del Diablo; un poblet de pescadors; on el turisme ha fet el seu impacte pero de forma molt sostinguda. No hi ha ni un sol edifici de dos pisos, tot son cabanyes i la vida transcorre a un ritme molt lent. A part, la temporada de vacances d'estiu encara no ha començat i practicament teniem el poble per nosaltres! Aixi com l'alberg, tota una troballa que vam poder disfrutar solets, amb la gran companyia del seu amo, l'Alex, una d'aquelles persones entranyables que ha fet mes especials els 9 dies que ens hem passat per alla.
Els dies han passat molt tranquilament, llargues dormides, moltes hores de platja, passejades, apats casolans, batalles de parxis, molta lectura, posant al dia els diaris i llargues xerrades amb l'Alex. Perfecte vaja, just el que buscavem i necessitavem: uns dies de relax despres de 4 mesos voltant amunt i avall per Sud America i uns ultims dies que havien comportat llargs viatges de bus. Hem ben carregat les piles per afrontar l'ultim mes de viatge cap a la Patagonia. Ai,ai,ai que aixo se'ns acaba!
El temps ens ha acompanyat prou, dies molt assolellats pero amb vent i unes nits ben fresquetes, fins al punt de sopar davant la llar de foc algun vespre, tot un luxe!
Avui hem arribat a Montevideo, la capital i on hi passarem unes 24 hores descobrint-la abans de creuar cap a Buenos Aires. Ens emportarem un gran record d'Uruguay, un pais del que no en sabiem massa res i que ens ha sorpres molt positivament, igual que la seva gent i els noms tan extranys d'alguns dels seus pobles: Canelones, Carmelo, Treinta y Tres, Dolores, Pan de Azucar i un llarg etc...
Iep gent, quasi que ja us podem desitjar Bon Nadal i Bones Festes eh! Guardeu uns quants torrons i cava per quan tornem! Per aqui el Nadal es presenta prou caluros, el passarem per les platges Argentines en companyia d'altres viatgers allunyats de les seves terres.
Petons i abraçades a repartir!