Cinc dies d'esforç i emocions pel Canyo del Colca i la Vall dels Volcans.

Hola gent! Estem de retorn de les muntanyes, un cop superada la caminata mes dura del viatge! A Arequipa varem trobar-nos amb en Dan, Jamie i la Grace, tots amics de Sucre, per organitzar un trekking pel Canyo del Colca, el segon mes fons del mon, amb parets verticals de caiguda fins a 3,000m.
Aquesta vegada pero, vam decidir passar d'agencies i muntar-ho pel nostre compte, i nens, ha estat d'allo mes recompençant! Si be que va costar un xic tenir-ho tot a punt, el premi final es mes gratificant. Vam fer-nos amb la tenda, el fogonet i equip de camping a Arequipa, a part de passar-nos un dia fent les compres de queviures. El trekking era dur, i al principi teniem els nostres dubtes si arribariem a bon port! Han estat uns 60Km en 5 dies, amb moltes pujades i baixades, des d'uns 1,800m al fons del canyo, vam haver de pujar fins a 5,100 per despres tornar a baixar.
La cosa no va començar massa be quan el Jordi es va posar malalt just un dia abans de començar, amb febre i enginyes, pero les ganes i l'antibiotic van fer possible una rapida recuperacio! No sense despres patir una reaccio als medicaments en forma d'inflamacio de mans i peus, a l'estil hobbit!
Vam optar per un trekking alternatiu, allunyant-nos de la zona mes turistica del Canyo del Colca per endinsar-nos en una zona força remota i aillada amb un paissatge brutal, pero alhora de dificil acces i que requeria molt d'esforç fisic, per aixo vam fer-nos amb dues mules i un burro per ajudar amb els 50Kg de carrega. Amb el paquet venia inclos el seu amo, el Beto, que ens certs moments ens va servir de guia per no perdre'ns!
Vam sortir de Cabanaconde, un poblet just a sobre del Canyo del Colca i des d'on vam baixar fins al fons d'aquest per despres tornar a pujar per l'altre costat. Iep, aquest Canyo es tot un espectacle, es brutal, penseu que en alguns punts, te una caiguda de 3,000m fins al fons. Es clar, que no es tan agradable quan s'ha de pujar i baixar! El dia es va fer llarg i dur, vam fer uns 20Km per arribar fins a Choco, un poblet on varem fer nit i vam entretenir als locals mentre muntavem el campament i feiem el sopar!
El segon dia vam fer cami cap a Miña, un poblet encara mes remot i aillat de tot, a 2 dies de caminata de qualsevol altre poble, i sense carreteres. Imagineu-vos el xoc cultural! Descobrir indrets aixi dona mes sentit al viatjar. Aqui vam acampar a la plaça del poble, tot un show! La canalla corrent pel voltant, ajudant a muntar la tenda, en fi, que els vam tenir de companyia tota la tarda i a les sis del mati ja els tornavem a tenir rondant!
El tercer dia vam deixar enrera els pobles per pujar muntanyes amunt, fins a 4,600m on ens va tocar aguantar una tempesta d'aigua neu. Per sort vam trobar una cabanya on ens vam refugiar i d'on ja no ens varem moure. Un cop passada la tempesta, va tocar anar a buscar llenya per escalfar la nit! Va estar genial, tots cuinant sobre el foc ben calentets!
El quart dia la Nuria va patir del mal d'altura, i es que portavem mes de 24 hores per sobre dels 4,000m. Li va agafar un bon "telele", amb mal d'estomac, mareig i mal de cap! Per sort les burres anaven mes lleugeretes i pujada al cim d'una va fer cami fins al pas de muntanya als 5,100m. El Jordi no el va patir, segurament gracies a la quantitat de fulles de coca que va mastegar. Aixo si, pujar fins a 5,100m. es va fer dur i llarg, i es que cada passa costa un mon! Ara, l'espectacle des del cim era impressionant!
L'unica solucio per superar el mal d'alçada es baixar metres. Per aixo, un cop fet el cim varem decidir premer fort i baixar ben avall, fins a Chachas, on varem fer nit. Va ser un dia llarg com pocs, i on els genolls i els turmells van patir de valent. El poblet de Chachas es la porta d'entrada al "Valle de los Volcanes", on el paissatge va canviar radicalment amb el que haviem vist fins ara. Aqui ens vam despedir de les mules i el seu "jefe" per encarar l'ultim dia fins a Andagua en solitari.
Aquest ultim dia va transcorrer pel mig de la vall, plegada de formacions de lava i amb mini-volcans, estil cigronets arreu. Es va fer llarg, i dur, potser per l'esforç acumulat o perque portavem les maletes, pero el arribar a Andagua despres de 5 dies i mes de 60Km va ser tot un premi! Aixo si nens, estavem rebentats, peus encetats, panses als llavis, bruts i empolsegats, robes estripades i sabates a punt de morir! Tot i aixo, ha estat una experiencia brutal, el que hem vist i sentit en 5 dies no es pot explicar ni en paraules ni en fotos, pero sempre ho recordarem!
Despres d'aixo i un retorn en bus infernal de 11 hores amb conductor suicida, ens regalarem uns dies de relax per Arequipa on de bon segur cauran algunes pizzes i cervesetes!
Apa amics, fins a la proxima! Abraçades a repartir!