Cap al Machu Pichu pel Cami Inca.

Hola gent! Ja hem sentit en propia pell el Machu Pichu i la seva magia! Ja tornem a estar per Cuzco despres de quatre dies caminant per arribar a una maravella del mon actual. I nens, per mes vegades que s'hagi vist en fotos, la veritat es que no decepciona en absolut, i a mes, el fet d'haver-hi posat peus despres de quatre dies caminat per camins Inques es un afegit que encara li dona mes encant.
De camins Inques n'hi ha molts, pero en l'actualitat el mes famos es el que arriba fins al Machu Pichu, de 43Km i passant per paissatges increibles i vorejant varies ruines Inques de menor importancia. Es un gran atractiu turistic, i per aixo ho varem reservar 3 mesos abans, ja que nomes permeten 500 persones per dia. La pena, es que nomes es pot fer a traves d'agencies i no per compte propi. Tot i aixo, ho varem disfrutar de valent i ha estat tota una experiencia.
Es molt comercial, i en certs moments un es decepciona perque esta muntat com un circ. El mes trist es el paper dels portadors (indigenes que carreguen amb tot el material de camping i aliments), i l'explotacio que pateixen per part de les agencies. El pitjor es que des d'un principi, les mateixes agencies i guies intenten sensibilitzar el turista sobre el dur treball d'aquests i l'important que es una bona propina. I es que son les mateixes agencies les que els mantenen en una situacio precaria i com deiem, els carreguem com mules i els fan correr com bojos de campament a campament com a part del show.
Ens va tocar un grup ben variat, amb Uruguays, Francesos i Americans, i mireu, la combinacio va resultar positiva i l'ambient i relacions van ser excelents, molt important quan t'has de passar quatre dies junts compartint-ho tot.
Vam marxar amb mini maletes i portant el mes imprescindible, i es que les haviem d'arrosegar nosaltres, sacs de dormir, ponxo, anorac i quatre cosetes mes. No ens quedava lloc ni pel parxis...Pero despres ho varem agrair, i es que veiem gent patint de valent amb motxilles grosses i que finalment havien de pagar a un portador perque els fes la feina.
El primer dia va ser el mes facil i el mes plujos! Vam arribar al campament xops com anecs, pero contents d'haver començat l'experiencia. Van ser unes quatre hores caminant per terreny pla. El segon dia ja va ser una altre historia, el pinten com el mes dur perque s'ha de pujar d'uns 3,000m fins al primer gran pas de muntanya a uns 4,300m. Tot cara amunt i sense descans, pero, la veritat es que no ens va costar massa fer el cim i força rapid. Creiem que els dies per Bolivia ens han ben aclimatat a les alçades. A les 12 del migdia ja estavem al campament amb tota la tarda per fer el manta i al.lucinar amb les vistes. El tercer dia es va fer molt llarg, i es que vam començar a les cinc del mati per acabar-l´ho a les 5 de la tarda. Entremig hi va haver temps per dinar i visitar varies ruines Inques. Potser es el dia mes espectacular quant a paissatge i tambe es el tram en que el propi cami Inca esta mes ben conservat. Uns no es deixaven de sorprendre amb l'habilitat arquitectonica d'aquesta cultura. Diuen que quan els Espanyols van arribar aqui van quedar bocabadats amb les carreteres Inques i la seva enginyeria. (Segur que els serien ben utils en la construccio de l'AVE)
L'ultima nit van caure alguns luxes com dutxa i cervesetes, i es que vam fer nit nomes a dues hores del Machu Pichu i amb les emocions a flor de pell despres d'haver fet tant de cami per arribar-hi. Ens vam llevar a les quatre del mati per arribar a temps al temple del sol, aixecat uns 300m per sobre del Macu Pichu. Alla el pla era veure sortir el sol, pero nens, tot el contrari, hi havia una boira que ni a la plana de Vic, i a mes plovisquejava. Imagineu-vos la decepcio! Estavem per posar-nos a plorar! I quan vam posar peus al que es el propi complex la cosa no va millorar. Sobre les 10 del mati i quan ja estavem mig conscienciats que allo era el que ens tocava, el dia va canviar en cosa de 5 minuts i la boira es va esfumar totalment. I uff!!!! va ser un d'aquells moments especials com pocs, i es que ens trobabem al bell mig del Machu Pichu i ho varem començar a veure tot en colors! I gent, de veritat que el lloc es espectacular, increible, per les ruines, pero sobretot pels seus voltants, per les muntanyes plenes de vegetacio que s'aixequen per tots costats. Ens vam afanyar a pujar el Wayna Pichu, la muntanya que queda darrera les ruines i que es veu en totes les fotos tipiques. Va ser una pujada dura, per rematar el cansament acumulat, pero va valer la pena i es que des del cim es te una vista totalment diferent. Encara va quedar temps per voltar per les ruines. Uns dies magics i per recordar!
Ara ens quedarem per Cusco uns dies tot cuidant-nos amb un bon Hostal i bons apats! Molts d'ells al restaurant Catala del Xavi! Tota una troballa! I dema paella o fideua!
El seguent pla es vistar les ruines de Choquekirau, 4 o 5 dies caminant en companyia d'una mula a falta del burro Catala!
Molts petons!