Explotant un xic la vena artistica!

Hola gent! Ja hem tornat de les muntanyes i abans d'hora que ho varem haver de fer!
Haviem planejat tres dies caminant per la Cordillera de los Frailes pel nostre compte i de poble a poble, pero els plans van canviar!
El primer dia va ser espectacular, si be que duret! Uns 25Km. per camins pre-hispanics amb trossos empedrats i un paissatge brutal. Vam marxar sols, pero pel cami vam trobar un grup de quatre, Gidon, Sharon, Marc i Suzanne amb qui vam compartir ruta i van ser tot un regal per nosaltres! Gent maquissima!
No sabiem massa el que ens esperava, era tot un xic improvisat i sense massa informacio ja que es una zona poc turistica. Vam arribar a Maragua quan gairebe la lluna guanyava terreny al sol i alla ens va rebre un personatge que anava mes que col.locat, mona perdut i que amb prou feines podia parlar! La boca plena de fulles de coca no feia mes que empitjorar la comunicacio!
La zona esta poblada pels Jalq'a, un grup minoritari, molt tancat i tradicional. Fa uns cinc anys des de Sucre, es va engegar un projecte per arrencar turisticament la zona. El que passa es que el projecte no va sorgir de la propia comunitat i aquesta se li repanpinfla! Com us deiem son molt tancats, pocs parlen espanyol i mes que rebre'ns se'ns amagaven! Les tres cabanyes que tenen estaven molt deixades i dels apats tradicionals que ens havien dit que ens cuinarien res de res. Sort que portavem algunes provisions i entre aquestes i quatre patates i ous que vam aconseguir, en va sortir un sopar prou apanyat. Es dificil descriure com viuen i son aquesta gent, la comunicacio es practicament impossible, el concepte temps per ells es inexistent, a cada pregunta nostre la resposta era ahorita, que vol dir al cap de 3 o 4 hores o mai. Es com viatjar uns 300 anys enrera on ens sentiem en un mon absolutament diferent, on els seus principis i valors no tenen res a veure amb els nostres. Molt curios, per moments frustrant, pero alhora gratificant de coneixer.
La gran llastima es que el Jordi es va posar malalt el segon dia amb diarrea, vomits i febre. Total, que no va sortir de la cabanya! El sentiment d'incomunicacio i isolacio no va fer mes que augmentar. I es que al poble nomes s'hi pot arribar caminant. Per sort la Nuria va trobar un 4X4 d'una agencia de Sucre que estava reconeixent els atractius turistics de la zona i ens van baixar a Sucre per la tarda. Va ser una pena deixar aquest lloc i es que ens quedaven 3 dies de caminates de poble a poble i un paissatge al.lucinant per descobrir, tal com ens han confirmat els companys que ens vam trobar pel cami.
En fi, un cop a Sucre ens vam recuperar, el Jordi ha visitat el dentista dos cops i hem comencat un mini-projecte molt il.lusionant!
Vam tenir la gran sort de coneixer la Lourdes, una noia Catalana, metge a Vic i que esta aqui per dos mesos fent un voluntariat en un orfanat i en un hospital. Ens va plantejar la opcio d'ajudar-la a l'orfanat per pintar el pati. I la Nuria de cap que hi va anar, i alla estem dibuixant i pintant que si lleons, dracs, avions o cotxes! I mes feliços que unes pasques. Ens hi passem unes quatre hores pels matins i dediquem una estoneta a disfrutar amb els nens. Tot un regal! A part anem coneixent gent per Sucre i portant una vida social força activa.
En principi ens quedarem uns dies per aqui i despres reprendrem el pla original que teniem per fer cami cap al Peru.
Estem visquent una nova experiencia, i molt gratificant. Estem encantats amics!
Apali, fins aviat nanos! Petonets!