Coneixent Chile.

Aqui van cinc centims sobre les terres per on ja hem complert un mes de viatge. Chile es el pais mes llarg del mon amb 4,350Km. de Nord a Sud, comparable a la distancia entre Suecia i Nigeria. Aquest fet marca la gran diversitat ecologica i natural del pais, on s'hi troben des de deserts fins a glaciars o fiords, i passant per terres fertils, l'altipla, volcans, platges o la gran cadena andina.
El Nord del pais esta clarament dominat pel paissatge arid i desertic amb pocs centres urbans, tots ells propers a zones mineres i nascudes com a ciutats de serveis per aquesta industria que es la mes important del pais. Per exemple Chile es el 1er productor mundial de coure. Cap a l'interior la natura marca la llei, deixant poques possibilitats per assentaments humans. Aqui el desert d'Atacama, l'altipla i els Andes en fan una zona practicament inhabitable tret de comptades excepcions com l'oasis de San Pedro o petits poblets tradicionals Aymares.
Al centre i litoral es on es concentra la gran majoria de la poblacio. Es la zona mes habitable amb terres fertils i el clima mes moderat.
El Sud esta dominat per la naturalesa de nou, totalment oposat al Nord, aqui ens trobem glaciars, fiords, llacs i molta pluja.
Dels 16 millions d'habitants, 1/3 part es concentren a Santiago, la gran capital just al centre del pais. La majoria de poblacio es d'origen europeu o mestissa, tot i que encara es troben petites comunitats indigenes com els Mapuches al Sud, uns 300,000 o els Aymares a l'altipla del Nord, uns 40,000.
Chile esta considerat el pais mes estable democraticament de Sud America i el mes desenvolupat economicament i en qualitat de vida. Es un pais de llarga tradicio democratica, trencada temporalment pel sinistre Pinochet i el seu cop d'estat del 1973 i posterior regim militar que el va mantenir al poder fins al 1988.
Aquest fet va crear una profunda ferida nacional, dividint la societat entre partidaris i opositors. Aquesta divisio segueix molt present en l'actualitat i ho hem pogut comprovar en persona tot parlant amb la gent.
Els Xilens ens han decepcionat un xic, ens han semblat poc senzills i forca prepotents en el sentit que si tenen algu o son algu t'ho faran saber de bones a primeres. I a part, al parlar del seu pais ho fan en un to hiper-nacionalista i menyspreant els veins, sobretot Peruans i Bolivians. En fi, es una opinio nostra, tot i que tambe ens hem trobat gent maquissima. Una altre decepcio ha estat el menjar, nomes dir-vos que amb el que hem disfrutat mes han estat amb les pizzes telepizza...i amb algunes empanades.
Aixo no treu que sigui un pais mes que recomenable per visitar, a nosaltres ens ha encantat i segurament hi tornarem a posar peus en uns mesos!
Dema estrenem pais nens! Despres de 8 hores de bus ens plantarem a La Paz, Bolivia i tornem-hi que la ruta segueix...
Fins la proxima!