Somiant desperts...

Hola amics! Despres de molts dies, ens tornem a conectar i a compartir noves experiencies! Que ja tocava eh!
Hem passat 6 dies a San Pedro de Atacama, al bell mig del desert d’Atacama, una franja arida de terra que s’exten 1,000Km des del Nord de Chile fins al Peru.
San Pedro es un petit oasis, penjat 2,500m sobre el nivell del mar i porta d’entrada cap a l'Altipla o puna i cap als Andes. Nomes en podem parlar meravelles, ens ha impressionat moltissim. I es que es sumen un conjunt de fenomens geologics i naturals que fan de la zona un indret fascinant, plegat de contrastos i vistes per deixar bocabadat a qualsevol.
San Pedro esta situat a l’extrem del desert, just al costat del gran Salar de Atacama i als peus de l’Altipla i els Andes.
Perque us ho imagineu, un primer es troba el gran desert, sense cap mena de vida, despres el gran salar poblat per multitud d’ocells i flamengs, despres zones geotermals amb geisers, despres el gran altipla, de 3,000 a 4,500m d’alcada i finalment, coronant tot aquest espectacle hi ha els Andes i els seus cims i volcans majestuosos de mes de 6,000m.
San Pedro es de totes totes un lloc privilegiat, amb unes vistes inmillorables de tot aquest espectacle natural. El poblet te molt encant, tinguent en compte que es el lloc mes turistic de Chile, ha sapigut conservar el seu caracter i arquitectura tradicional altiplanica.
Com us podeu imaginar, hem estat ben enfeinats visitant tots aquests regals naturals! Ha estat un no parar de Ohhhhhs i Uaaauuuus. Als voltants de San Pedro hi ha la Vall de la Mort i la Vall de la Lluna, aquest ultim realment fa honor al seu nom! Un te la sensacio que esta en un lloc fora de la terra i es que es un conjunt de dunes i roques amb formacions salines de formes diverses. I sumat a tot aixo, vam tenir la sort de posar-hi peus quan era lluna plena i varem gaudir d’una posta de sol magica! La lluna es va aixecar per darrera d’un volca i amb un tamany surreal! Ens va deixar tan impressionats que vam repetir visita, pel nostre compte, fent uns 50Km amb bici i al anar-hi de dia vam poder gaudir del lloc solets! Genial!
Una altra escapada va ser al camp geotermal dels geisers del Tatio. Situat a 4,300m es el camp actiu mes alt del mon. Va ser mitja odissea i es que ens vam haver d’aixecar a les 4 de la matinada i suportar temperatures de fins a -20ºC, brrrrr! Pero va valer la pena, i es que es un conjunt de fumaroles i geisers que es mostren en el seu punt mes actiu just abans de la sortida del sol. A part d’aixo vam al.lucinar amb el cami, una carretera que s’enfila fins a 4,500m passant per uns paissatges brutals, amb una fauna molt diversa i amb poblats indigenes tradicionals de l’etnia Aymara. Alla un va llepar-se els dits amb els pinxos de carn de llama!
Tambe hi va haver temps per al.lucinar amb el gran Salar d’Atacama, un llac de sal produit per l’efecte d’aigües estancades i evaporades provinents dels Andes. Esta poblat per multitud d’ocells dels quals destaquen els flamencs. I per rematar tot aixo vam pujar fins als 4,800m per contemplar dues llacunes altiplaniques d’un blau increiblement intens i als peus de dos volcans intimidadors. Els unics habitants alla dalt eren llames, vicuñas, guanacos i guilles! Uff, impressionant!
A part de tot aixo, hi va haver temps per fer caminadetes al voltant del poble, visitant ruines arqueologiques pre-colombines, o simplement deixant passar les hores tot flipant amb les vistes.
L’unic inconvenient ha estat haver de visitar la zona amb tours organitzats, i es que no hi ha altre forma mes economica. No estem fets per seguir ordres com si fossim ovelles! Es un lloc car, qualsevol cosa extra que un vol fer, n´ha de pagar les ganes. Vam estar donant voltes a la idea de fer un volca, el Lascar de 5,500m, pero el preu ens va tirar enrera, ens va escandalitzar! Ens demanaven uns 200E, per nomes un dia! La llastima es que un no s’ho pot muntar sol de cap manera…
Ahir vam deixar San Pedro, de nou un indret memorable, per repetir! I vam fer cami cap Iquique, uns 400Km al Nord. Des d’aquí el pla es llogar cotxe i pujar de nou cap a l’Altipla, just al costat de la frontera Boliviana i visitar el Parque Nacional Volcan Isluga.
Ei! Estem flipant amb la natauralesa de Xile, es tan diferent a tot que ni amb les fotos un se´n pot fer la idea...
Apa nanos, fins aviat! Petonets!