Nova Zelanda de dalt a baix.

Hola des de les antipodes! Seguim de ruta per Nova Zelanda i disfrutant d'allo mes quan el temps ens ho permet! Ja hem deixat la illa del Nord i estem voltant per la del Sud, mes gran i dominada per la gran cadena muntanyosa dels Alps Meridionals que la divideixen de dalt a baix.

Aqui van cinc centims dels ultims dies per la illa Nord. Rotorua, o la caldera del pais, es la zona que concentra la major part de l'activitat geotermica de la illa Nord. La brutal activitat volcanica d'aquesta es deu a la seva localitzacio, just sobre una cadena de volcans submarins que travessa l'ocea Pacific. Dels geisers i basses de fang o aigua bullint, vam baixar cap al Tongariro National Park, maxima expressio de tota aquesta activitat. Dominat per tres volcans actius de fins a 2700m., no es d'extranyar que fos el lloc escollit per representar l'obscuritat de Mordor en el Senyor dels Anells! Aqui el temps i la neu ens van jugar en contra i com qui diu no vam ni sortir de la caravana. Sens dubte ens queda pendent una segona visita i pujar algun dels volcans.
La resta dels dies per la illa Nord els vam passar conduint i fent caminades quan la pluja ens deixava. Aixo si, quan el sol es fa cami, la llum que despren es d'allo mes especial i captivadora. Es increible com ressalta el colors verds de les muntanyes, els diferents blaus del mar o del cel o els colors de la rosada.

L'aillament d'aquest pais es va acabar fa uns mil anys amb l'arribada dels Maoris des de la Polinesia. Amb ells i despres amb l'home blanc tots els ecosistemes de la illa es van veure afectats. I es que era un pais sense mamifers, excepte els marins, on els grans dominadors de la fauna eren les aus; des de gegants fins a petites passant pel famos Kiwi, un ocell sense ales perque no les necessitava al no tenir depredadors. Logicament ara les troba a faltar i esta en perill d'extincio!
La vegetacio unica de la illa, amb arbres que viuen fins a 2000 anys, tambe ha anat desaparaguent, i molta de la seva existencia ha quedat reduida a zones remotes de dificil acces a la illa Sud.

De Wellington vam creuar cap al Sud amb ferry i vam baixar fins a Christchurch on ens tocava fer canvi de caravana. El cami per la costa Est va ser tot un regal, parant aqui i alla, disfrutant de vistes espectaculars amb altiplans i muntanyes nevades de fons i amb colonies de foques mandroses.
De Christchurch vam fer cami cap a l'Oest a traves del mitic Arthur's Pass, un port de muntanya que creua d'Est a Oest travessant els Alps. En el seu moment, la construccio d'aquest pas va ser tot un prodigi d'engineria i esforc huma. La rao de pes, com sempre, van ser els calers, i es que a la costa Oest s'havia descobert or. Aqui el dia no va acompanyar; gris, enboirat i amb aigua neu, no ens va deixar disfrutar de les vistes, tot i aixi, vam gaudir de valent i coberts anb capal.lines vam fer una excursio fins a un salt d'aigua molt gratificant!
A partir d'aqui la nostra sort ha canviat! I els dies blaus, sense nuvols i amb un sol espeterrant ens acompanyen alla on anem! Dir-vos que aixo no es gens normal, doncs la costa Oest de NZ es un dels llocs del mon amb mes volum de precipitacions anuals.
Hem pogut visitar els glaciars Franz Joseph i Fox tot disfrutant del dia, bocabadats amb les vistes i perdent-nos per mil i un caminets buscant la foto perfecte. I es que aquest indret amb sol es idilic. S'ajunta la vegetacio verdissima amb els glac de tons blaus fins a blancs i amb un cel blavos molt intens. Avui hem fet un pas mes, i mig d'estranquis ens hem col.lat al mig del glaciar Fox. Una altre experiencia unica! Llastima que sense crampons un se la juga forca i no es pot anar molt lluny! Aixo es el que toca quan no es paga el tour de torn!
Queden pendents les fotos i es que anem amb el coet al cul!
Estem encantats d'estar compartint aquests dies amb l'equip ripolles i les coses ens surten genials!
Fins la proxima! Petons a tothom!