Dies magics per Bali.

Be gent, us hem fet esperar i es que hem estat d’allo mes entretinguts per Bali i sense acces a internet. No sabem ni per on comencar, aquests dies hem viscut tantes coses i tants moments intensos que han fet de Bali un dels nostres destins preferits.
Tot va comencar rodat a l'arribar a Ubud on ens vam allotjar a casa del Patrick, el nostre guia espiritual i gran font d'informacio sobre la cultura Balinesa.
Ens sentim molt afortunats d'haver tingut la sort de viure les seves celebracions i rituals i d'haver presenciat les seves dances tradicionals que a Ubud celebren un cop a l'any durant 12 dies. Vestits amb les seves robes de gala, des dels mes petits de la casa fins als avis, es reuneixen al temple on canten, resen i fan ofrenes als seus deus i al diable, tot en la mes absoluta coordinacio. El que fa tan especials els temples es la seva gent, molt mes que l'arquitectura que no es res de l'altre mon.
Els Balinesos estan molt orgullosos de la seva cultura i religio i son molt conscients de la seva identitat unica, i en tot moment oberts a compartir-la amb extranys com nosaltres.
El Suzuki ens ha donat llibertat absoluta i ens ha permes arribar a racons aillats i perdre'ns per poblets molt autentics on els nens ens rodejaven i somreien al veure'ns o els adults s'apropaven, alguns sense saber res d'angles simplement ens miraven i feien companyia, tot molt curios!
Els dies van passar entre visitant temples, platges volcaniques al Nord de l'illa, increibles camps d'arros i escalant volcans.
A Lovina, zona de platges al nord vam poder veure dofins, n'hi havia molts, pero esquerps ells, no es van apropar massa i vam acabar fent snorkelling amb els peixos petits.
Conduint per la illa vam topar-nos amb molts camps d'arros i la gent que els treballa, de nou d'allo mes receptius i oberts a la nostre curiositat.
El paissatge de Bali es impressionant, a cada passa un OHHH o una foto, tot verdissim, amb una vegetacio tropical d'allo mes abundant i molt muntanyos. A tot aixo s'hi sumen els volcans, eix principal de la nostra ruta per l'interior. Ens van captivar, i des del primer moment vam decidir que haviem de posar peus al cim.
Gunang Agung es el volca mes alt, aixecant-se majestuosament 3014m sobre Bali. Vam comencar l'ascencio a les 3 de la matinada, i llanternes en ma vinga a caminar nomes de pujada. El sol ens va sortir pel cami i a dalt vam esmorzar i disfrutar d'una de les millors vistes del viatge, per no dir la millor! Va ser durissim, tot cara amunt, sense descans i en certs moments mes escalant que caminant, pero la sensacio de recompenca no te preu! Ja entrenats, al cap de dos dies vam pujar el Gunung Batur, un "volcanet" de 1742m, tambe de nit i amb un plis plas ja estavem al cim, aquest pero es un punt molt mes turistic, fins i tot vam haver d'aguantar cancons i pastissos d'aniversari... semblava que anavem d'excursio amb el cole...Un cop solets, vam rodejar el crater del volca actiu i vam seguir el cami de baixada per una altre carena, tot aixo acompanyats del guia mes inutil i pesat del mon! Fins i tot volia que li fessim massatges al peu... Les vistes, de nou, al.lucinants!
La curiositat ens va portar a visitar Kuta per unes hores, i ens n'alegrem, perque no va fer mes que confirmar el que ja esperavem, un centre turistic artificial que ben be podria ser Cancun o Benidorm i on de Balinesos pocs n'hi volten. Kuta no es Bali, un pais que te molt mes a descobrir i oferir que les seves platges del Sud.
Una anecdota, si nosaltres veiem els asiatics tots iguals, aixi ens veuen ells tambe. No podem comptar amb les mans la quantitat de gent que ens ha demanat si som germans! I alguns feines a convence'ls del contrari!
Asia ja queda enrera, la primera gran etapa del viatge ja es historia. S'ha acabat el regatejar, les dutxes d'aigua freda, els lavabos sense paper de vater, les habitacions de l'horror i els seus habitants, el no saber que mengem, les olors extranyes...Pero alhora s'ha acabat les sorpreses del dia a dia, el coneixer cultures increibles, els reptes diaris i en certa manera les emocions fortes. Asia ha estat genial, deixant a part Vietnam, i se'ns dubte ens hi deixarem caure de nou!
Ja estem a Australia, i sense el Joan, a qui per sort retrobarem a Melbourne en menys de 2 setmanes! Hem aterrat a Cairns, al Nord Est i les primeres impressions son bonissimes! Dema toca descobrir la gran barrera de coral i per fi fer submarinisme! La resta dels dies, segurament ens perdrem mes al Nord seguint la costa amb cotxe, aquest molt mes car que el Suzuki! aqui la visa ja treu fum!
Ei, molts petons i fins aviat!