Del mar a la muntanya.

Hola gent! Seguim vius i per Malasia disfrutant d'allo mes. Un cop ens va arribar el Joan a Penang, vam passar-nos un dia i mig visitant la ciutat de Georgetown i els seus voltants. El millor: una excursio a Penang Hill, una muntanya sobre la ciutat on ens van acompanyar mil i un monos, alguns amb mala llet i tot! A part d'aquesta aventura la resta del temps el vam dedicar a descobrir la ciutat i els seus plaers culinaris.
De l'illa de Penang al Nord Oest vam travessar el pais cap a les illes Perhentian al Nord Est, i de nou us hem de parlar d'un altre paradis i aquest dels grossos! Hi hem passat tres dies increibles, al.lucinant amb la vegetacio tropical i platges d'aigua turquesa transparent i de sorra blanquissima. Es un d'aquells llocs magics on un s'hi podria perdre indefinidament. Quant a la fauna dir-vos que ha estat un no parar de sorpreses i descobriments! En tres dies hem vist un munt de llangardaixos gegants i inofensius (fins a dos metres) i que s'alimenten nomes d'insectes, n'hem vist de mes petits i malparits tambe (amb intent d'atac a la Nuria i tot, saltant-li a sobre!). Altres animalots terrestres que se'ns han creuat: serps, escarabats i aranyes enormes, i no parlem dels mosquits i les seves picades....Aixo no es tot! Quant a fauna aquatica ens hem quedat bocabadats. Amb un dia d'snorkelling vam veure i nadar entre tortugues, al.lucinar amb un munt de peixos tropicals de colors com el Nemo i cagar-nos un xic amb els taurons, i aixo que eren petits... Una experiencia unica!!
Haviem planejat fer submarinisme, pero per questions de temps i la gran experiencia viscuda amb l'snorkelling vam decidir deixar-ho per mes endavant i a contracor ahir vam deixar enrera aquest petit paradis per tornar a terra ferma i seguir ruta!
Ens hem passat dos dies perduts per la Malasia profunda, viatjant en tren, cotxe i taxi. Sol passar que quant un es surt un xic de la ruta mes tipica i topica es troba amb situacions inesperades i entrebancs, pero alhora sorgeixen moments especials com quan ahir en un tren on erem els unics blancs un grapat de nanos ens van assetjar a preguntes, cantar, guiar i escortar fins a un dels pocs hotels del poble on varem fer nit. Aquest mati ens hem trobat amb el que semblava un forat negre sense sortida; no hi havia ni bus ni tren per arribar al desti que haviem marcat. Les Cameron Highlands, terres altes entre 1200 i 1800 metres i jardi de Malasia on es cultiven des de flors, vegetals, fruita i sobretot te. Al final hem conegut un home del poble que s'ha ofert a portar-nos, pagant es clar!
Dir-vos que ja estem a lloc, i us escrivim despres d'haver disfrutat ja de la primera excursio a peu.
Nota negativa: portem a sobre una maladiccio amb el tema fotografic, no n'hi havia prou amb tenir una camera desastrosa que ara resulta que tenim un virus a la targeta de memoria amb 400 fotos esperant ser rescatades i sense massa esperances... Aixi doncs, el tema fotos haura d'esperar...poseu-hi imaginacio!
Uff, aixo ha estat llarg eh!!! Apa fins a la proxima i molts petons!