Bon Any Nou des de Xina!

Hola a tothom! quantes coses que hem viscut en els darrers dies per Xina! Hem estat 4 dies a Ma'am, un poblat d'una de les etnies minoritaries del pais, els Dong i que per res semblen xinesos, tenen la seva propia llengua, costums i tradicions.
Ens han invitat a compartir les celebracions de fi d'any: hem ballat (o intentat) les seves dances tradicionals, sopat en diferents cases i participat en els casaments!
La seva cultura nomes els permet casar-se el segon dia del nou any, i els casaments a vegades s'acorden en 24 hores! El dia de fi d'any el noi que es vol casar ha d'anar a demanar la ma a la noia, si aquesta accepta, li obre la porta, sino, dos pedres i a esperar mes sort l'any vinent. L'endema, les noies que es casaran ho han de fer public d'una manera ben curiosa: anant a buscar aigua a la font on tot el poble es reuneix per xafardejar les futures nuvies. Hi van acompanyades de les seves testimonis i vestint les robes tradicionals.
Doncs be, despres de visitar diferents cases de nuvies, una d'elles li va demanar a la Nuria que l'acompanyes a la font! Va ser una experiencia surreal. La gent es va quedar molt sorpresa i basicament es van partir el cul.
Per Fi d'any vam sopar doble, un a les 7 amb la familia de l'hostal on ens estavem i un a les 9 amb una altra familia del poble. El menjar, un xic estrany pel nostre paladar, tothom mata porc aquest dia, doncs imagineu-vos : tripes, una especie de sopa de sang etc... i per sort alguns vegetals! Si teniem manies, ja les hem perdut totes...
El que fa especial tot aixo es el fet que t'ho donen tot. Per ells es un honor tenir convidats a casa, inclus quan no els coneixen de res. Vaja nens, igualet que nosaltres oi??
Han estat uns dies molt unics i emotius, plens de sorpreses i sens dubte, de lo milloret que ens ha passat fins ara. Xina ja queda enrera, us escrivim desde Hanoi on varem arribar ahir despres de 13 hores de viatge amb un tren mes lent que el de la bruixa!
Apali fins la proxima! A disfrutar!